Del realisme visual de Josep Sala, que si cal emmarcar d’alguna manera, no podrà fer-se d’altra forma que amb l’etiqueta de ¨neó-impressionista¨. La suavitat dels colors de la seva paleta i la seva plàstica personal es troben dins de la millor tradició d’un Rusiñol i un Casas, d’un Meifren i un Mir, allunyat per igual -com ells- del fred academicisme o de la confusa abstracció, però amb incorporació de nous recursos -aquesta llum matisada tan especial!- que donen a la pintura de Josep Sala una gran personalitat.