Joan Ponç, apareix com a precursor mundial del neosurrealisme màgic de l’Escola de Viena, del grup Panderma i d’altres centres mundials. Radica en la seva obra, en haver sabut trobar una manera de fer art en què la imaginació és la sensibilitat i viceversa. Cristallinitat, monstres i meravelles, bellesa, articulen un pensament gràfic d’absoluta originalitat. Ponç, com Beardsley, com Klee, no és un artista de tendència sinó un profètic solitari.