Un paisatgisme en la més pura arrel impressionista. Pinta solament allò que escull i que estima. D’aquí la vehemència de la seva fruitosa expressió; ens descriu els paisatges dissimulant tota possible passió amb elegància innata. Els seus paisatges són com una cita amable per abocar-nos a una finestra. La seva narrativa senyorial té empenta descriptiva. Pintor, excel·lent pintor.