El que la crítica ressaltava més sovint de les aquarel·les de Guillem Fresquet és, la seva joiosa espontaneïtat, el seu accent directa i la facilitat narrativa. Amb això, els resultats són realment sorprenents, no només per la varietat de medis sinó, també, per l’encert amb què els fa servir i els enllaça. L’art de saber resumir molt en poc és realment feliç i potent.