Hi ha una dualitat de l’obra de Freixas que va començar l’any 1958 en la seva exposició a Brussel·les. Al costat d’aquestes obres més sintètiques, més estilitzades, més abstractes, n’exposava d’altres d’una factura postimpressionista més moderada i lligada a la seva producció anterior. Amb freqüència el mateix motiu paisatgístic era objecte d’una interpretació naturalista i d’una més lliure i simplificada. Una dualitat que, al cap i a la fi, no suposa necessàriament una dissociació sinó una pràctica de dues modalitats complementàries. Rafael Benet.