Corriols era sobretot pintor, i com a tal el preocupaven molt més les taques de color i els contrastes cromàtics que el dibuix de les formes representades. En els seus paisatges hi sol haver figures, tractades amb quatre taques de color, que aconsegueixen donar una gran vida a la tela. La seva pintura és de pinzellades grosses, molt pastoses amb uns grans cels que tenen habitualment una lluminositat. Àngel Marsá el va definir com un dels el millors representants del neoimpressionisme.