Menu
En la plàstica de Carles Bellosta no es barallen els contrastos de colors perquè assumeix l’harmonia de la foscor. El paisatge sense figures, indeterminat sense saber on comença i on acaba, l’enigmàtic horitzó dels seus quadres, infinit i lluminós que porta el sentiment de l’espectador per un camí sense retorn. Al camí que ens porta a aquell lloc que està rere de la llum.
